Drets d'autor sobre el programari

Els drets d’autor sobre els programes informàtics, coneguts també com a sofware o programari, estan protegits per la Llei de Propietat Intel·lectual 1/1996, de 12 d’abril (LPI), igual que estan protegits els drets d’autor de l’obra d’un pintor, un escultor o un escriptor. L’informàtic, el desenvolupador de programes, per tant, crea una obra protegida legalment.
A diferència del que passa amb la propietat industrial (patents, models d’utilitat, dissenys, marques), en què la protecció s’aconsegueix amb la inscripció en el registre corresponent, la protecció de la propietat intel·lectual ve donada per Llei a aquells que puguin considerar-se autors d’una obra protegida, sense necessitat de cap registre o tràmit obligatori.
No obstant això, existeix un Registre de la Propietat Intel·lectual on es poden registrar les obres creades. Tot i no ser constitutiva del dret, la inscripció en aquest registre dóna més seguretat a l’hora de demostrar l’autoria. Amb aquest mateix objectiu, en el cas dels programes d’ordinador s’ha utilitzat també la fórmula de l’escrow, que consisteix a fer un dipòsit del codi font i de vegades del codi objecte en suport electrònic i en paper davant un notari o una altra autoritat o institució, per poder acreditar l’autoria en una data concreta en cas que algú la discuteixi. Aquesta darrera fórmula és més àgil i permet més fàcilment també l’actualització del dipòsit periòdicament, si calgués.

Si el programari forma part d’una patent o d’un model d’utilitat, igualment estarà protegit per la Llei de Propietat Intel·lectual, a banda de la protecció que pogués correspondre-li per aplicació del règim jurídic de la Llei de Propietat Industrial.
Les idees no estan protegides per la LPI i; per tant, perquè el software sigui una obra protegible requereix que s’hagin desenvolupat en un estadi mínim que ja no sigui simplement una idea, sinó quelcom més. Així, per regla general, el primer estadi de protecció es considera que és l’anomenat “codi font”. Al mateix temps, tota la documentació preparatòria, la documentació tècnica i els manuals d’ús tindran la mateixa protecció que el programa d’ordinador.
De vegades hi ha dubtes sobre qui és l’autor, perquè en la concepció i desenvolupament del programa hi han participat diverses persones, o diverses empreses, o diverses persones treballadores de diverses empreses, o un empleat d’una empresa. Això ho resol la LPI en considerar autor del programa informàtic la persona o grup de persones naturals que l’hagin creat o la persona jurídica que figuri com a titular dels drets d’autor en els casos expressament previstos a la LPI.
També pot haver-hi obres col·lectives, en les quals es considerarà autor, tret de pacte contrari, la persona natural o jurídica que editi o divulgui el programa d’ordinador amb el seu nom.
El fet de ser autor confereix uns drets d’explotació econòmica que permeten rendibilitzar la inversió. Aquests drets exclusius són el de reproducció, transformació, traducció o arranjament i el de distribució pública, inclòs el lloguer o la cessió de l’ús de l’orginal o de còpies.
Els drets d’autor sobre un programa informàtic que sigui el resultat de la col·laboració de diversos autors seran de la propietat comuna de tots ells i els correspondran en la proporció que ells determinin. Si no es posessin d’acord, les seves relacions es regularan per les normes que regulen la comunitat de béns. Els coautors podran explotar l’obra separadament, sempre que aquesta explotació no causi un perjudici a l’explotació en comú.
Quan un treballador assalariat crea un programa en l’exercici de les seves funcions o seguint instruccions de l’empresari, la titularitat dels drets d’explotació sobre la seva obra correspondrà exclusivament a l’empresari, tret de pacte contrari.
La durada de la protecció depèn de si l’autor és una persona física o una societat. En el primer cas, la protecció és de tota la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort i en el segon cas, de setanta anys comptats des de l’any següent al de la divulgació lícita del programa o al de la creació, si no s’hagués divulgat.
L’autor podrà perseguir judicialment qualsevol infracció dels seus drets d’autoria. Així, la LPI preveu accions de cessament de la infracció, així com les indemnitzacions que hauran de pagar els infractors i mesures cautelars urgents per poder actuar amb la màxima celeritat.
Al mateix temps, el Codi Penal tipifica els delictes contra la propietat intel·lectual amb penes que poden anar de sis mesos a dos anys de presó i en casos agreujats, fins a quatre anys de presó, a més de la inhabilitació professional per un període de dos a cinc anys.
Aquesta protecció legal de la qual disposen els autors és bàsica per a la seguretat jurídica i per al progrés econòmic, i convé que els autors la coneguin bé i en facin un bon ús.

Font: Bellvehí Advocats